miércoles, noviembre 02, 2005

-Aspectes bàsics de l’ordenació de l’etapa:

Trets principals del model d’educació infantil:
De 0 a 3 anys
De 3 a 6 anys
Ha d’existir una relació entre l’escola i la familia i entre el profesor i l’alumne. És una etapa amb identitat pròpia, perquè els nens evolucionen més ràpid, busca l’equilibri entre les dos etapes, fa una funció educativa, però també social i asistencial. S’ha d’afavorir la continuïtat de l’educació.


-Actividades de la vida cotidiana:

Con frecuencia son olvidadas en las programaciones; son fundamentales en el aprendizaje del niño. Su importancia radica en que, al repetirse de forma regular, posibilitan la adquisición de hábitos de autonomía y de integración social. Favorecen la relación con el adulto, quién estimula la comunicación a través del gesto, la mirada y la voz.
Se han de plantear de manera que las vaya interiorizando como una necesidad y obligación.
Cobran especial importancia las estrategias metodológicas que utilice la educadora; las pautas son muy claras y no variarán a lo largo del aprendizaje, se facilitará un ambiente relajado bien acondicionado a sus necesidades, deben buscar la participación activa del niño. El adulto sustituye la acción del pequeño, evitando que practique lo conseguido o que aprenda nuevas habilidades.
Otras actividades son las relacionadas con el desenvolvimiento autónomo en casa, la escuela o la calle; estos ejercicios desarrollan la responsabilidad, el respeto por las demás personas y los objetos compartidos, así como el conocimiento del mundo que rodea al niño.

-Una mica d’història:

Des de les escoles assistencials, pasant per les instructivestes, fins a arribar a la realització d’allò que pensem que hauría de ser el parvulari, hi ha un llarg camí, a la fi del qual –si és que haches camí pogués tenir fi-, som encara molt lluny d’arribar.
Les primers escoles de pàrvuls de les quals sentim parlar a l’Estat espanyol són les fundades per sant Isidor de Sevilla i pel Bisbe Conanci de Palència: els fins d’aquestes escoles són assistencials. Emperò, poques notícies en tenim.
Més endavant sorgeixen les “escuelas de amiga”, que eren una espècie de guarderia infantil, en les quals una dona, sense cap preparació, tenia cura d’un grup de nens, els feia cantussejar les oracions i fins i toto els ensenyava les lletres, mentre les seves mares treballaven.
Un reformador d’aquestes escoles va se Pablo Montesinos, el qual, per les seves idees liberals, va haver d’expatriar.se a Inglaterra, on va tenir ocasió de posar-se en contacte amb Robert Owen, propietari fabril i reformador social. Conseqüència del fenomen laboral anomenat “revolució industrial” (proliferació de fàbriques de filats i teixits), el treball va absobir la mà d’obra de moltes dones que havien de deixar llurs fills abandonats. Robert Owen es va preocupar per haches problema i va fundar escoles per tal d’atendre aquests nens. Els rebien de totes les edats, començant pels més petits. Aquesta escola dels més petits funcionava com aquelles que després van anar perfilant-se com a « escoles maternals ».
Quan Montesino torna a Espanta, es converteix en propagandista de les escoles de pàrvuls, les quals venien a reemplaçar les assistencials, defensant, quant a la metodología, els procediments anglesos i els del pedagog alemany Fröbel, creador dels Kindergarten i renovar dels procedimentss pràctics de l’ensenyament dels petits.
L’any 1850 el govern se’n fa càrrec, quan funcionaven a Madrid noranta-cinc escoles de pàrvuls.
El 1889, el Pare Manjón obre a Granada la primera escola de l’”Ave Maria” per als nens petits, a l’aire lliure, de metodología basada en el joc i la intuïció.
A Madrid es funda l’any 1876 la “Institución Libre de Enseñanza”, de caire pedagògic privat, creada per iniciativa d’intel.lectuals i professors apartats de l’ensenyament oficial, els quals volien trencar els esquemes absolutistas que incidien sobre les lleis de l’educació (s’havien arribat a suprimir –si bé temporalment- les Escoles Normals, pensant que els mestres no necessitaven cap formació especial).
La Institució assajà, en règim coeducatiu, els mètodes de Fröbel i de Pestalozzi, amb una clara visió del que més endavant es definiria com Escola activa, tenint en compte l’evolució psicològica de l’infant, creient que els manuals escolars no havien de ser la font informativa i motiu de memorització dels alumnes, ans el contrari, aquesta font d’informació havien de trobar-la en l’estudi de l’entorn, en les sortides de l’escola, l’observació directa, ajudant Aixa els escolars a formar el seu propi criteri i la seva personalitat.
Inicialment orientada a l’ensenyament universitari, la Institució va plantejar-se la necessitat de moençar per nivells anteriors (creació el 1918 de l’”Instituto Escuela” de Madrid, model reconegut arreu d’Europa i aplicat a Barcelona en l’Institut-Escola) i va arribar fins a la renovació del parvulari, amb l’intent d’organtizar una educació general.

-Els parvularis a Catalunya:


A principis del segle XX els esforços conjunts de Decroly, Maria Montessori i Claparède, són els que difonen la idea de la necessitat que els nens petits tinguin un sistema educatiu diferent del dels grans, sistema que utilitza el joc, la intuïció i la necessitat d’un progressiu autodomini. La influència d’aquests corrents europeus, per una banda, i la de la “Institución Libre de Enseñanza”, per l’altra, influyesen sobre els pedagogs d’aquest temps.
A principis del segle XX, Pau Vila crea l’Escola Horaciana, que considera la importancia de l’educació per domunt de la instrucció.
El 1906, Joan Bardina comenta la primera Escola de Mestres, en un intent de superar els plantejaments de les Escoles Normals oficial d’aquell temps.
L’ajuntament de Barcelona incia una obra Municipal de Cultura que es materialitza el 1910 en la creació de l’Escola del Bosc de Montjuïc, a l’aire lliure, dirigida per Rosa Sensat.
El 1922 l’Ajuntament de Barcelona crea l’Escola del Mar, a la Barcelonesa, per als nens amb dificultats físiques i amb necesssitat de banys de mar. Fou dirigida per Pere Vergés, i arribà a assolir ràpidament un prestigi internacional.
L’any 31 s’inaugura oficialment a Barcelona una obra de 14 grups escolars, depenent del Patronat de l’Obra de Cultura.
Totes aquestes realitzacions, a la llum d’un bon plantejament pedagògic, tenen molt present la importancia de l’educació preescolar en la formació personal del nen i en l’aprenentatge que ell farà posteriorment.

-L’associació protectora de l’ensenyança catalana:
Dins el fet de la renovació pedagògica a Catalunya trobem, a finals del segle XIX, la creació de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, entitat privada que es dedicà a organitzar l’ensenyament.
La creació fou deguda a l’entusiasme despertat per l’expandiment del Col.legi de Sant Jordi, institució pedagògica fundad a Barcelona per Francesc Flos i Calcat el 1898: fou la primera escola dels temps moderns que donà l’ensenyament en català.
L’Associació prengué una marxa ascendnet i el 1933 comptava a la vora de 8.000 socis, fet que va permetre d’emprendre activitats molt complexes: subvenció econòmica a les escoles que s’anaven creant i beques als infants; organització de colònies escolars; contribució a la creació de biblioteques escolars, etc. L’obra cabdal de l’Associació fou el millorament del material docent, d’una manera especial, el llibre escolar català.
Els companys que aneu arribant a l’edat de la jubilació, segurament en recordareu algun títol, com el Sil.labari Català, de Pau Romera, en el qual, i avançant-se al seu temps, empra paraules del vocabulari infantil i presenta frases que entren dins el món dels seus interesssos; i dóna per entesa la simultaneïtat dels aprenentatges de la lectura i de l’escriptura. Les Lectures d’infants, de M. Assumpció Pascual, de temes plens d’ingenuïtat, bellesa i poesia, que inclouen després de cada text uns petits mots de relfexió i estudi. El Llibre de la Natura, de S. Maluquer i A. Parramon, en el qual es troben agrupats els temes segons les estacions de l’any, i que fa entrar els petits lectors a l’estudi de la natura mitjançant l’observació directa d’allò que es troba al seu entorn.
Molts d’altres en va patrocinar l’esmentada entitat, com Lliçons de llengutage
I-II d’Alexandre Galí ; Introducció a la Gramàtica, també d’A.GAlí; Gramàtica catalana, curs mitjà, de Pompeu Fabra; Geografia de Catalunya, de Pere Blasi; etc., etc.

-L’escola normal de la generalitat

L’Escola Normal de la Generalitat (creada l’any 1931 amb carácter d’assaig provisional) seguia el Pla Professional. Era el mateix pla de totes les Normals; però a la nostra hi hagué un esperit tal de renovació que la va fer única al seu temps.

-Un programa de les escoles municipals de pàrvuls de Barcelona dels anys 30:

Directrius generals:
1. Ambient familiar i tracte maternal.
2. Llengua nadiua del nen (català per als nens catalans i castellà per als infants de parla castellana).
3. Respecte a la llibertat de desenrotllament tant físic com espiritual del noi, amb les limitacions necessàries a l’interès col.lectiu i a la vida moral.
4. Activitats (joc, treball) per a educar i perfeccionar els sentits i facultats i estimular les seves creacions, ensems que per a obtenir una disciplina espontània i un domini dels seus actes.
5. Contacte del noi amb el món exterior, ensenyant-li a veure i a observar els éssers i les coses, desvetllant la seva conciencia sobre els fets de la vida.
6. Expressió: coneixement de la lectura, escriptura i nombres com a instruments de treball i estudis ulteriors.
7. Selecció dels alumnes i divisió d’aquests en tres graus: de 3 a 5 anys, de 5 a 6 anys i de 6 a 7 anys.

Primer grau: nens i nenes de 3 a 5 anys:
1. Exercicis de vida pràctica (despullar.-se, posar-se el davantal, pentinar-se, arreglar la classe, endreçar els objectes de treball, etc.)
2. Educació sensorial amb material adequat.
3. Jocs lliures i amb joguines.
4. Jocs organitzats a l’aire lliure.
5. Marxes, rondes i jocs acompanyats de cants.
6. Comportar-se bé a taula. Aprendre a menjar.
7. Contes i rondalles. Sencillez converses per a desvetllar en els petits l’amor al bé.
8. Bones maneres: salutacions, moure’s amb gràcia, mots de cortesía, etc.
9. Treball manual: fer llanos, cordar botons, trenar, enfilar granets, treballar amb sorra, dibuixar lliurement, reseguir formes i donar colors.

Segon grau: nens i nenes de 5 a 6 anys:
1. Converses morals: amor als pares, als germans i a la familia en general. Com es deuen tractar els companys d’escola. Ajuda mútua, germanor, generositat.
2. Converses sobre la vida del enn i les seves necessitats, amb l’objecte de desenrotllar el seu esperit d’observació, la reflexió i el llenguatge, fent-lo fixar en els animals, les plantes i les coses que l’envolten i que estan en relació amb la seva vida.
3. Exercicis de llenguatge. Fer parlar ensenyant a fer-ho al més correcte posible. Petites poesies. Preparació a la lectura i escriptura per mitjà del dibuix i de la representació d’objectes i imatges amb els noms corresponents. Interpretació d’imatges.
4. Vida pràctica: escombrar, treure la pols, endreçar les coses, fer petites comandes o serveis. Neteja personal.
5. Educació dels sentits amb material adequat. Apreació de formes, colors, grandàries, pesos, temperaturas, olors, sabors, etc. Compara i distingir.
6. Jocs lliures i organitzats a l’aire lliure.
7. Nocions del nombre. Coneixement intuïtiu dels primers nombres i combinacions numèriques amb objectes, granets, pedres, llavors, etcètera. Càlcul oral i preparació per al càlcul escrit.
8. Realitzacions: construccions amb sòlids, superficies i línies. Dibuixos amb pedres, botons, llistonets.
9. Treballs manuals amb paper, ràfia, llanes de color, granets, etc. Treball amb fan o plastilina. Dibuix.
10. Cant Cançons sencillez. Jocs seguint ritme. Marxes.

Tercer grau: nens i nenes de 6 a 7 anys:
1. Converses morals. La neteja personal i dels vestits, l’ordre en tot. Amor i respecte a l’Escola. El treball com a deure i com a una alegria. Tots per a un, un per a tots. Hem d’estimar i respectar els altres tant si són els postres iguals com si són els postres inferiors. Dir sempre la veritat. Donar a cadascú el que sigui seu. Cumplir la llei i Obeid les autoritats.
2. Converses sobre aliments, begudes, vestits, jocs, etc. Exercicis d’observació i estudi dels fruits a la tardor. De la llenya i el carbó a l’hivern, de les plantes i els animals a la primavera.
3. Llengua materna.
Pronunciació clara, converses ordenades entre els nens i la mestressa. Recitació de ptits contes i poesies. Narració de fets reals ocorreguts a l’escola i a casa seva.
Aprenentatge de l’escriptura i la lectura. Interpretació d’imatges. Lectura de frases i paraules escrites a la pissarra, sobre lliçons de coses i observacions actuals o anteriors. Lectura en el sil.labari o primer llibre. Escriptura espontània de petites frases. Composició de frases amb paraules retallades, i de noms amb lletres. Dictat de paraules i trossos senzills relacionats amb coses conegudes.
Vocabulari. Investigació dels mots que coneixen. Paraules noves. Agrupació de paraules per relacions naturals o convencionals. Noms de persones, d’animals, de coses. Noms que expressin la qualitat i l’acció. Üs de l’article i distinció del gènere i el nombre.
4. Vida pràctica. Igual que el curs anterior, augmentant les dificultats. Petits serveis al menjador.
5. Jocs lliures i organitzats a l’aire lliure. Jocs d’ingeni i de societat.
6. Nombres i formes. Mida. Coneixement dels nombres fins a 20. Càlcul mental i les quatre operacions fins a aquest límit. Escriptura dels nombres.
Coneixement del concepte “més” i comparacions de nombres, formes, grandàries, pesos, colors, gustos, temps, temperatura, etc. Prendre mides amb cintes mètriques i apreciar a ull longituds i distàncies.
Sospesar. Exercicis de pesar amb balances, vendre i comprar. Preu dels articles més corrents. Pagar, cobrar, canviar. La moneda.
Mesura d’aigua i sorra. El litre.
Mesura del temps. Observar el curs del sol. El rellotge.
Comparació de formes geomètriques. Apreciació de les cares o superficies dels cossos. Les línies, límit de la superficie.
7. Idees d’espai i de temps. La situació del noi a la classe (davant, darrera, dreta, esquerra). L’escola. El carrer. El barri. L’esglèsia. El mercat, etc.
Orientació. Les hores que passen. El matí. La tarda. La setmana. El mes. Canvis segons les estacions. La vida seva. La dels seus germans, la dels seus pares i avis. La vida dels animals i de les plantes. Els fets actuals i els passats.
8. Treball manual. Plegat, retallat. Teixit amb cintes o llanes. Modelatge. Dibuix amb pinzell. Taques i disposició de les taques. Dibuix de formes sencillez del natural. Petits motius de decoració: fris, rosaries, etc. Dibuix lliure.
9. Educació musical. Cançons amb gestos. Rondes i jocs. Marxa rítmica.

-Declaración de los derechos del niño :

Estos derechos fueron aprobados por la Asamblea de las Naciones Unidas en 1959, consta de 10 principios y sus objetivos es el bienestar del niño.
Art.3: el niño no puede ser anónimo. Debe ser registrado en el registro civil. Ha de tener nombre y apellidos y una nacionalidad. –Nacionalidad: es el estado al que pertenece pero no en el que ha nacido, obligatoriamente, la nacionalidad se puede cambiar, no elegir. La nacionalidad se adquiere por:
Art.4: a parte de la función educativa, se tiene que tener en cuenta, sobre todo, la salud del niño y de la madre. La seguridad social es lo que se encarga de este tema. A parte el centro debe tener una seguridad de higiene para evitar problemas de salud, contagios,…
Las mutuas colaboran con la Seguridad Social. Éstas pertenecen a la empresa o colegio, si la tiene, en cuestiones de accidentes laborales. Las mutuas son de carácter privado.
Los derechos del niño son 10 principios que han de garantizar la educación y la salud y evitar el desamparo.


-El niño en la constitución:

Art.9: el niño tiene derecho a la igualdad y la libertad (en la escuela, la familia,…); que la educación sea íntegra.
Art.10: se refiere a la Declaración…se hacen como propios; dignidad del niño.
Art.14: No discriminación (iguales a la ley sin diferencia de raza, religión,…)
Art.15: Derecho a la vida
Art.20: Se limita la libertad de expresión para proteger a la infancia (no poner al exterior según que publicaciones)
Art.27: Esta es la base de los sistemas educativos actuales. Se tiene que fomentar la educación; reconoce el derecho de la persona a la educación; asegura (de forma democrática) la libertad, la religión y moral; debe haber colegios de cualquier tipo.
Art.39: ayudas familiares, subvenciones. Ante la ley los hijos son los mismos sean hijos de matrimonio, de no matrimonio, etc. Los padres deben prestar protección a sus hijos. No se han de discriminar a los hijos por la naturaleza.
Art.43: garantía sanitaria y en primer orden los niños
Art.44: los centros públicos facilitarán a todos al acceso de la cultura.
Art.45: derecho a disfrutar de un medio ambiente correcto, evolucionar socialmente.
Art.49: derecho a la educación especial para gente con minusvalías

0 Comments:

Publicar un comentario en la entrada

Links to this post:

Crear un enlace

<< Home